Srebrenica, la vergonya d'Europa.

Fotos: Toni Valls.
Traducció dels peus de foto al croat: Scarlett Devcic

BOSNIA HERCEGOVINA 1999, un paradís trencat per polítics irresponsables que van atiar l'odi i la incomprensió des de l’opció més infame de la política. La professionalitat de sàdics, psicòpates i assassins fou recompensada amb galons i copets a l'esquena mentre milers de vides es trencaven juntament amb les de qui els van estimar.

La comunitat internacional semblava més activa que ara i, per impedir les matances de civils, va crear "zones segures"* com la de Srebrenica però a l'hora de la veritat els qui tenien que garantir la seguretat de les víctimes van ser finalment complices pasius del seu extermini al agrupar milers de Bòsnis desarmats que es creien protegits mentre el seu destí es deixava en mans dels seus Butxins.
Probablement a Srebrenica l'11 de juliol de 1995 molts dels soldats holandesos “protectors” van morir psicológicament davant la barbàrie i la impotència imposada.
Una matança organitzada i sistemàtica a gran escala de milers de persones amb xifres que ballen al voltant de 8.000 morts. En la seva memòria s'ha fet un mausoleu quan ja de ben poc serveix i altre día onze pesa al nostre calendari amb fosses comuns omplertes molt després de la segona guerra mundial i amb genocides desapareguts.


BOSNIA HERCEGOVINA 2010. El pont vell de Mòstar ha recuperat la magnificiència de les obres d'enginyería que s'avancen al seu temps, afortunadament ha desaparegut la funcional passarela de fusta i els vianants han recuperat el pont que va ser ensorrat a canonades per a esdevenir un símbol. Els turistes tornen a trepitjar els carrers i els nens foranis es distingeixen per ser els que poden plorar fins aconseguir un caprici, mentre els nens gitanos pidolen per la subsistència.

Els ciutadans tenen la sensació barrejada de decepció i esperança davant d’un futur incert, sense saber si el tren de la globalització pararà o ja ha passat de llarg.
Sota les tones de maquillatge prodigades des dels despatxos de la postguerra, queden cicatrius massa fondes per a ser esborrades, malgrat tot, és un poble valent, ja ha vist el final del món i no es conforma amb una economía de mínims però treballant dia a dia amb l'esperança d'un futur millor i amb el desig que l'inversor extranger perdi la timidesa.

*que no ho eren a jutjar pels documents gràfics i la xifra d'assassinats infame.



Razaranjem Starog Mosta – unisten je jedan most, ali je stvoren simbol koji nikada nece biti izbrisan iz sjecanja i artesanije stanovnika Mostara.

Al destruir Stari Most van enfonsar un pont però van crear un símbol que mai va desapareixer de la memòria i l'artesania de Mostar.

Sarajevo

Srebrenica

Ovaj vodoskok u Dubrovniku predstavlja krhkost civilnog stanovnistva, uspavanim u mjesavini lakovjerja i nevinosti ispred divljastva skrivenih interesa, nemoralnih politicara i klevetnickih media koje imaju na raspolaganju.

Aquesta font de Dubrovnik ens recorda la la fragilitat dels civils al·letargats en una amalgama de credulitat i innocència davant la ferocitat oculta d'interessos, polítics indecents i medis difamadors al seu servei.

Stari Most je povratio znacajnost inzinjerskog djela ispred svoga vremena.
Stari Most ha recuperat la magnificiència d'una obra d'enginyería que es va avançar al seu temps.

Obnovom mosta, vratio se stari obicaj skoka u Neretvu, kada predstavnici bivsih jugoslavenskih zemalja imaju mogucnost pokazati svoje umijece.
Amb el pont s'ha recuperat la tradició de saltar al neretva on els representants dels països exiugoslaus medeixen la seva perícia


18/juny 2010
http://www.agenda-upifc.org/continguts_UPIFC/infoActual/vistaSola_cat.php?id=1134&pag=0&target=_parent

http://es.wikipedia.org/wiki/Masacre_de_Srebrenica